El seminari de Sant Miquel, utilitzat com a presó central d'Oriola, i amb més d'un miler de reclusos en 1940, ja s'havia fet servir com a presó durant la guerra civil. A partir de mitjans d'abril de 1939, va rebre una gran quantitat de presos procedents del camp d'Albatera, la majoria en espera de judici. Amuntegats en aquest seminari, dormien en una capella i van ser posteriorment redistribuïts en declarar-se una epidèmia de sarna. Per a pal·liar les deficiències alimentaries es va establir una espècie de mercat negre que creixia dia a dia. Fins tres vegades es va produir la mort de presos a conseqüència dels tirs dels guardies rebuts a través de les finestres, pràctica comuna en altres presons com la de Gandia. Ací va romandre pres durant dos mesos el poeta Miguel Hernández. Es va tancar el 20 de juny de 1941.