Rafael Darijo, alcalde de Benagéber, explica que en el llibre d'enterraments del Cementeri Municipal, durant eixe període de temps se succeïen les morts «per mals de panxa i de cap», però se sap per testimoniatges orals que alguns, els que eren especialment incòmodes per al Règim, eren llançats al formigó. «Entre 1942 i 1954 hi ha infinitat de morts d'homes per malalties, la qual cosa fa sospitar que no morien, sinó que els assassinaven», explica Darijo. Cal recordar que Benagéber va ser el primer municipi de la Comunitat Valenciana que va exhumar una fossa comuna, en romandre viva la memòria dels huit afusellats en 1947, sis d'ells maquis. La fossa es va obrir en 2008, quan es va implementar la Llei de Memòria Històrica de José Luis Rodríguez Zapatero, en un acte que va atraure totes les mirades per l'emotivitat de les persones que encara residien a Benagéber i que coneixien o eren familiars d'estos presos forçats a construir una presa que, a més, els va obligar a abandonar les seues cases originals. (Font: Diari Llevant)