Saturada la presó de Castelló, el convent es va convertir, finalitzada la guerra, en la segona presó de la província, albergant un total de 3.506 homes i 289 dones. En cert moment, els presos majors de seixanta anys van ser traslladats a l'Illa de San Simón a Galícia i les dones considerades perilloses (les preses polítiques més significades per les seues activitats durant la guerra) a la presó de dones de Saturrarán, en Santander. En aquesta presó van morir per diferents causes com malalties o maltractaments 28 persones durant el període, sense contar les persones que van eixir per complir la seua condemna a mort.